Duresa: La duresa és una propietat d'un material sòlid que indica la resistència que oposa la seva superfície a ser deformada per força causada per un altre cos, no té unitat de mesura.
Tenacitat: La tenacitat és la resistència que presenta un mineral a trencar-se o deformar-se. Segons la tenacitat, a els minerals és divideixen en sistemes grups, de grau més petit a més gran: fràgil, mal·leable, sèctil, dúctil, flexible i elàstic.
Fragilitat: La fragilitat és la propietat d'un material de trencar-se amb facilitat. Tècnicament es defineix com la capacitat d'un material de fracturar-se amb escassa deformació, a diferència dels materials dúctils que es trenquen després de patir acusades deformacions plàstiques.
Elasticitat: L'elasticitat és la propietat mecànica d'alguns materials de patir de formacions reversibles quan estan sota l'acció de forces exteriors i de recuperar la forma original si aquestes forces deixen d'actuar.
Plasticitat: La plasticitat és la propietat mecànica d'un material, biològic o d'altre tipus, de deformar permanentment i irreversible quan es troba sotmès a tensions per sobre del seu rang elàstic, és a dir, per sobre del seu límit elàstic.
Ductilitat: La ductilitat és una propietat físico-mecànica dels materials. És la capacitat que té un material de deformar-se plàsticament. La ductilitat és la propietat que presenten alguns metalls i aliatges quan, sota l'acció d'una força, poden deformar-se sense trencar-se permetent obtenir filferros o fils. Als metalls que presenten aquesta propietat se'ls denomina dúctils. Hi ha metalls com l'alumini, el níquel, l'acer, el coure, l'argent i l'or que tenen una gran ductilitat.
Mal·leabilitat: La mal·leabilitat és la propietat física, que juntament amb la ductilitat, indica la capacitat d'un cos o d'un material (especialment metalls) de ser fàcilment deformable. Es diferencia d'aquella en què mentre la ductilitat es refereix a l'obtenció de fils, la mal·leabilitat permet l'obtenció de fines làmines de material sense trencar-se.
Marta Morales, Eric Ramon, Daniel Cano i Ofelya Mangasaryan
CERQUEM - 2
El delta del Llobregat està format per una extensa plana que ocupa 98 km2 entre el massís del Garraf i Montjuïc, i el congost de Sant Andreu de la Barca al nord. Es forma en una època recent: apareix en èpoques romanes i va creixent fins al segle XIX (19). Ha tingut diferents boques de riu que amb el temps han anat creant les llacunes litorals. La geologia de la serralada litoral, a l'esquerra del riu es troben a l'esquerra roques sedimentàries i a la dreta roques metamòrfiques del massís del Garraf.
Si entreu a la pàgina que es troba al final de la tramesa del "Cerquem - 2" Trobareu una taula sobre la natura del Delta del Llobregat (si cliqueu a sobre d'un tipus d'animal, s'obrirà un PDF).


En general trobo a faltar les característiques del tipus de força que s'aplica...
ResponderEliminarI la imatge de mal·leabilitat??